La veritat que hui no tinc molt que contar-vos. La setmana passada va ser carnestoltes i Sant Valentí (com ja sabreu). Jo carnestoltes el vaig celebrar el divendres amb la comissió de festes. Es suposa que anava de mag (o alguna cosa així) i com sempre que vaig a la comissió, m'ho vaig passar genial. El dissabte, que era sant Sant Valentí, vaig tornar a anar a Guadassuar, perquè era la semifinal del concurs en què està participant la meua núvia ..... i ha passat a la final! Vaig tornar a veure a Garson però també vaig conèixer a Victor Palmero (actor de "Amb el cul a l'aire" i pròximament de "La que se avecina") i a una de dones i homes i viceversa. La veritat que la gala va estar molt bé. Hui estic malalt i no he anat a classe :(
Doncs ara vaig a parlar del llibre. Com us vaig dir el llibre es diu "Les cendres del cavaller" de Silvestre Vilaplana. Tracta sobre la vida de Joanot Martorell, i està escrit en primera persona com si fos una carta escrita per ell meteix. Vaig per la pàgina 62. Personalment no m'està agradant molt perquè a mi les històries de cavalleria no m'agraden i a més em fa la sensació que dóna massa detalls i això m'avorreix. La història no està mal del tot si no fora per aquests detalls. Quan vaig llegir que el protagonista i el seu pare s'anaven a Nàpols i que possiblement hi hagués una batalla, sabia que el pare anava a morir, el que no sabia era com. I respecte al tema de l'honra de la seua germana Damiata, veig bé el que fa perquè ès més important l'honra de la seua germana que tota la resta. Em sente identificat amb el personatge de Joanot físicament parlant perquè em recorda quan jo tenia els cabells llargs jajajajaja. Hui no us posse foto mia amb els cabells llargs perquè vaig a possar altres però un altre dia us possaré unes quantes i ho passeu bé una estona jajajaja .
