Londres...

Bé hui de la meua vida no tinc molt que conta-vos. Estic ja molt cansat dels exàmens i ja he decidit que vaig a ser de major: Canceller d'Alemanya. Si l'alcaldessa de València pot ser-ho sense saber valencià, per què no puc ser-ho jo a Alemanya sense saber alemany? Per si no sabeu de què parle em refereix a "El Caloret" Ara us deixe el vídeo per si no ho heu vist.

Respecte al llibre vaig per la pàgina 112. A mi aquesta part m'ha agradat molt més, no sé si perquè té més història o perque passa a Londres, que per a mi és una ciutat que em té enamorat. La història que té amb Lady Elisabeth seria molt bonica si no fora perquè Joanot és una mica "lleuger", no se si m´enteneu. No entenc per que la reina no vol que Joanot lluite per recuperar l'honor de la seua germana i espere que s'aclareixe després .... Però com deia és un capítol que m'ha agradat més també perquè explica la vida d'un cavaller de veritat, que després de llegir El Quixot s'agraeix jajajaja També m'agrada perquè amb tot el que hem vist a classe sobre la poesia trobadoresca entenc una mica millor la situació, per exemple quan se'n va a l'alba. I bé no tinc molt més a dir. Em sembla d'un autèntic cavaller quan fingeix que Alimburg li ha vençut per ha no posar en un compromís a la seua estimada. I abans que se m'oblide que en la entrada anterior em vaig oblidar. A la pàgina 20 hi ha una frase que m'encanta:Estan fent el pitjor que pot fer un soldat:pensar que ha vençut abans de lluitar.