Bueno i ara si que vaig a parlar del llibre. Com he dit en el títol ja m'ho he acabat i la veritat que en general m'ha agradat molt, perquè no és un llibre que et conta mentides, és un llibre que diu veritats que passen en l'actualitat. I passant a la tercera i quarta part del llibre són les que menys m'han agradat. La història està molt bé però era tot una mica embolicat. Primer pensava que la història de la mare era veritat, fins que ha dit que és el que el s'estava escribimt Nèstor. Com he dit abans la història està molt bé que si el milionari atractiu, els assassins a sou, l'espia i tot això. I la veritat que tot encaixa, fins i tot el nom d'Irina. El que més m'ha embolicat ha sigut la quarta part. Entenc que ha escrit la història d'Eva i Irina (o Olga i Olya) però al dir que s´anomena igual que el llibre no entenc si ha escrit la història o el que és el llibre sencer (fins al punt que li he preguntat a l'autor si el era Néstor jajajaja) M'agrada que acabe amb Aurora perquè ha canviat però desprès de llegir la carta que li deixa Irina-Olya em fa molta pena que no acaben junts. Però el llibre està molt molt bé. És dels pocs llibres en valencià que m'han agradat i ho dic de veritat. Ara això si, em quede amb moltíssimes ganes de saber l'autèntica història d'Olga. I bé espere que t'agrade el blog Carles.!
Bon dia, Dimas:
ResponEliminaAcabat el blog. No està malament. Per exemple, has posat música i el fons estil fusta m'agrada. Sobre les entrades, a banda del tema d'alguns castellanismes que ja t'he comentat en l'entrada anterior, crec que hauries de fer més entrades. Em saben a poc, i alguna cosa més sobre el llibre, dedicar-te més en profunditat a comentar per on vas, què et semblen els personatges, què canviaries del llibre, etc...Curiós que t'haja contestat Xavier Aliaga, encara que le tio ha sigut una mica breu, crec jo.
Atenció a les xiques de vint anys a les discoteques. Poden ser perilloses.
Fins demà.